J17. Mètode butró

-FS Manresa 3-5 CFS Molins99 (Albert Victori x3, Albert Tubau y Gerard Pijuan)-

Jornada molt positiva del juvenil A que el deixa quart però a un punt de la primera posició on es produeix un triple empat a 36 punts.

3-03-18

Com la famosa tècnica utilitzada per lladres, així es va presentar i obtenir el botí el Juvenil A a Manresa. No parlem per la part ilegal de l’acció ja que en tot cas va patir una decisió qüestionable en contra sinó per, salvant les distàncies, la confiança en el seu pla sense gaires complexitats i la determinació durant el temps marcat, 50 minuts per assolir-ho. Aquest mètode, per qui no ho sapiga, consisteix en arremetre en una mateixa zona del lloc que es vol abordar repetidament fins fer marca i obrir una via d’entrada, fer-ho, agafar el que has anat a buscar i sortir sense vigilar com queda l’espai.

Crit abans del partit.

En ocasions quan no tens marge d’errada s’assoleixen nous nivells per poder superar aquest context. Dissabte a Manresa (com ja va succeïr a Esplugues) es va veure la versió més ambiciosa i competitiva de l’equip però per les circumstàncies viscudes i els mitjans emprats podem parlar d’una nova evolució d’un grup que no deixa de progressar.
S’iniciava el partit amb 5 minuts de retard respecte l’hora estipulada i semblà que això fos un gallet pels molinencs. Ja des de la sacada inicial va anar per la porteria rival i en 40 segons havia tingut tres xuts a porta. Com sol ser norma Albert Victori va obrir la llauna fent gol en la segona situació clara que va gaudir. Va ser en una jugada de pilota aturada que deixava clar que es perseguia al partit durant tota la setmana. Aquest inici va pujar més la confiança dels visitants i en el minut següent va tenir dues situacions molt clares d’ampliar la distància que no va poder materialitzar. Va aconseguir sortir de pressió el Manresa i en la primera banda que servia a camp rival va trobar un jugador sol en zona central per rematar. Naval va refusar la pilota i aquesta va ser rematada per un altre jugador sense marca. Minut 3 i el partit ja es trobava 1-1. A partir d’aquí es va començar a establir un guió que va ser força constant: Manresa volia sortir jugant de 4, Molins99 pressionava i aconseguia recuperacions i ,si bé la majoria de situacions les finalitzava ràpid amb xuts fora o eren desviats pel porter rival, en cas de que la pilota quedés en joc es produïa una transició local. Especialment destacat el volum de finalitzacions assolit ahir. En la primera part 20 xuts per només 7 rebuts del rival, aixó sí, en posició més clara degut a la dinàmica explicada. Va ser al minut 15 de joc, en l’únic error clar de no tancar la passada diagonal on rebia el jugador més tècnic del Manresa que amb temps va poder fixar la seva marca, obrir-se cap a la seva cama bona, l’esquerra, i fer un xut sec a mitja alçada que Naval no va poder desviar. Aquest gol va tocar als de blau pel fet ja comentant de sentir que es té la iniciativa, ja que les ocasions i recuperacions seguien arribant, però que el marcador va en contra. També aquesta idea de la «justicia esportiva» que un genera al seu cap al valorar les actuacions dels dos equips. Una falsa creença que et treu del joc, del present. Va haver 3 situacions més on el Manresa podia haver fet espai però Naval va arribar al partit per resoldre-les. Acte seguit es va demanar temps mort per tornar a centrar als jugadors en les fortaleses pròpies peró abans de res per minimitzar errades innecesàries i de fet els minuts fins al descans van tornar a donar ocasions al M99, entre elles un pal de Gerard Pijuan en un 1xP.

Els 10 minuts entre parts van sentar-li molt bé als entrenats per l’Òscar i en Dídac. Van acceptar que l’esport a vegades pot donar-te parts com aquesta primera on el que es visualitza al camp no té concordança amb el marcador però també van sortir convençut que amb el nivell de determinació i pressió constant que feia el seu treball sense pilota esdevenia quasi impossible que no s’aconseguís fer més gols. La balança tendeix a equilibrar-se i així va ser quan al primer minut de al represa Gerard Pijuan va fer un regat extrany tot girant-se i sortint a la seva cama dreta, va ficar la pilota al àrea que va quedar morta a un m de gol i on Albert Victori, de nou, feia gol de taló. El FS Manresa va veure que o igualava la intensitat i concentració del rival o encaixaria de nou i va pujar molt la seva línia de pressió després de la primera passada molinenca. No es van precipitar aquests però els costava trobar opcions clares d’atac sortint des de darrera, aquestes seguien venint després de pressions. La altura més elevada local donava lloc a situacions mes ajustades i al minut 4 de la represa, en una de les seves poques errades, Albert Tubau perdia la pilota d’últim i es veia obligat a fer falta per evitar l’ocasió. Targeta groga i situació solucionada, almenys parcialment. Pressionar molt a dalt comporta deixar molt espai a la teva esquena i així, en una combinació espectacular dels quatre jugadors blaus es va generar un espai al centre on Victori i Tubau en una bona combinació van poder correr una transició en avantatge que va finalitzar amb una passada al segon pal que Tubau introduia a la porteria rival per posar per davant al seu equip. Hem dit que va haver una bona combinació entre els dos Alberts però igual de necessari van ser les accions coordinades dels altres dos companys en pista. Tant per temporitzar donant la pilota com generant l’espai a ser atacat. Quedaven menys de 20 minuts i el partit pintava força bé però aquest esport pot ser molt retorçat i en una jugada que podia haver decantat més el partit a favor es tornà a obrir de nou. En un atac en superioritat dels molinencs i un cop arribat a l’àrea es va fer un retall i el defensa, que venia en carrera, va arrossegar la pilota amb la mi avortant un xut clar des de 5m en clar avantatge. No sabem si l’acció va ser voluntària o no però valorant el perill de la situació creiem que era una penal clar. Com ho van creure tot els jugadors de pista excepte l’àrbitre. En la protesta general que es va donar on tothom va exclamar perquè s’assenyales l’acció, l’àrbitre va decidir que era Albert Tubau qui més desconsideració havia mostrat i va decidir treure-li la segona targeta que comportava l’expulsió. Pal fort ja que era la segona inferioritat numèrica patida en tota la temporada i no és una situació fácil d’afrontar. En aquesta situació si el rival té paciència i qualitat aconsegueix materialitzar i el FS Manresa no va fallar i als 20 segons ja ho havia aconseguit. 3-3 i 15 minuts pel final del partit. Tenint en compte com es trobava la classificació i com es desenvolupava el partit era un resultat molt positiu pels locals i van baixar una mica de nou la seva defensa. Tot i això els molinencs tenien un altre objectiu i van seguir buscant la porteria rival abocant-se una mica massa, desorientats per perdre en la rotació un dels jugadors que més aporta a dia d’avui. Tal era la dinàmica que els locals podien haver donat la volta de nou al marcador de no ser per les intervencions al límit de Naval. Semblava un deja vú de la primera part i de nou els entrenadors van decidir parar la dinàmica, encertadament, per no rebre un altre gol. D’aqui al final el partit va ser una constant l’insistencia per part molinenca. Especialment en l’estrategia on generava ocasions i segones jugades constantment. Com si es tractès d’un robatori pel mètode del butró. Tornant, tornant i anant fent marca fins foradar. Tant va ser així que en una bona jugada colectiva va arribar el 3-4. L’equip va moure la pilota fins que va arribar a la banda esquerra a l’Albert Victori en camp rival. Els companys van veure que tenia espai per l’1×1 i amb la bona tarda que portava no va trigar a fixar el defensa i sortir per banda. I aquí ve un del moments que millor resum l’esperit d’ahir. Quan tenia xut clar amb un porter que li sortia va centrar la pilota i l’ala contraria, Gerard Pijuan, va rematar de primera per posar de nou l’equip per davant. Després de fer una dotzena de xuts, aproximadament, aconseguia el premio. Persistir. Quedaven 3 minuts i Manresa va demandar temps morts per atacar de 5. Com ja hem coméntate abans el primer atac/defensa és el més important en aquesta fase del joc. Amb la técnica individual que té l’equip local era una situació exigent però la concentració era tan elevada i l’estat mental era tan idoni que en pase dolent del ala al porterjugador que es trobava al centre Albert Victori de nou aconseguia tallar la pilota i fer el 3-5 definitiu sense oposició. El partit va finaliztar amb dues recuperacions més amb perill dels molinencs que no van patir cap ocasión en el 5×4.

Salutació final esportiva entre tons dos equips després d’un gran partit de FS.

Pla executat amb esforç i molt de treball. Victoria que tanca la segona fase del campionat i deixa la resolució del mateix amb les options intactes per tot. Remarcar de nou la sensació de clarividència, determinació i fe en les pròpies opcions tot i els ensurts que va haver durant el matx. Amb una rotació més desequilibrada en quant a minutatge no es van observar esquerdes en l’anima col·lectiva. Aquesta nova gestió de minuts en un context on es decidirà la competició deixa tot el grup en una tesitura important: per una part els que estan gaudint de més minuts tener clar que si confien en ells més que en uns altres han de respondre o perdran aquesta condició i al mateix temps els que entren han d’apretar per mantenir el nivell i/o questionar aquest minutatge. Parlant estrictament dels partits això. La resta ve marcat pels nivells i constància dels entrenaments. Sense això res perdurarà en el temps. I s’enten que alguns jugadors no esterna contents amb els minuts guadits però en esports amb canvi volant un ha de saber que pot ser essencial per 40 minuts així com per 40 segons.

Foto final protocolària(?) quan es guanya

En resum: nova jornada on es millora el partit respecte el de l’anada i que ha de servir de model o guió per afrontar el proper partit, molt cru i complicat, a la pista del Sant Andreu de la Barca. Equip que en la anada va treure la condición d’invicte al Juvenil A guanyant 2-4 a La Sinia i donant-li molts problemes tàctics.

Repte.

Van jugar pel CFSMolins99 Naval, Tubau (1), Pagès, Pijuan (1) i Victori (3). També van jugar Víctor Esteban, Guille i Caparrós.

L’únic camí possible per seguir competint: junts, com un puny.